miércoles, 14 de junio de 2017

Pel·lícula-Apocalypse Now

“Apocalypse Now”
Francis Ford Coppola
Direcció artística
Francis Ford Coppola, Fred Roos, Grey Frederickson, Tom Sternberg, Mona Skager
Disseny de producció
Carmine CoppolaFrancis Ford CoppolaMickey Hart (no als crèdits) i Randy Hansen (no als crèdits)
Vittorio Storaro
Productora
American Zoetrope
Distribuïdora


Argument
Els serveis secrets militars dels EUA confien al Capità Willard la missió de trobar i executar el Coronel Kurtz, els mètodes del qual són considerats malsans. Kurtz, establert més enllà de la frontera amb Cambodja, dirigeix un grup d'indígenes i du a terme operacions contra l'enemic amb una brutalitat aterridora.
Amb una patrullera i la seva tripulació a la seva disposició, Willard ha de remuntar el riu fins al més profund de la selva per eliminar l'oficial. Durant aquest viatge, descobreix en l'estudi de l'expedient de Kurtz un home molt diferent de la idea que se n'havia fet.

Opinió personal
He trobat que la pel·lícula és força bona, encara que pel meu gust és bastant antiga i això ha fet que no m’agradés tant com l’altre, tot i que també era de fa uns anys enrere.

L’argument de la pel·lícula està molt ben pensat i interpretat d’una manera fascinant per part de tots els actor que hi formen part. En aquesta història també hi ha un fet desencadenant que és l’ordre que li donen al capità Willard de creuar la selva de Camboya per matar al coronel Kurtz que s’ha tornat boig. A partir d’aquest moment comença el nus de la pel·lícula que és la part que més m’ha interessat perquè és on l’espectador va descobrint coses noves i va percebent noves reaccions dels personatges.
Normalment les pel·lícules sobre el drama de la guerra i tot el relacionat amb el tema bèl·lic no em solen agradar del tot, però en aquest cas he de dir que sí que ho ha aconseguit en Francis Ford Coopola adaptant de la millor manera la novel·la “Al cor de les tenebres” i així transmetent un conjunt d’emocions a l’espectador que fan que la pel·lícula valgui la pena de veure.


Pel·lícula-"Todo sobre mi madre"

“Todo sobre mi madre”
Pedro Almodóvar
Direcció artística
Esther García, Agustín Almodóvar
Affonso Beato
Productora
Renn Productions, El Deseo S.A., França 2 Cinema
Distribuïdora
Argument
Manuela és una mare que està sempre molt pel seu fill, treballa d’ infermera en un hospital de Madrid.
El seu fill escriu un guió que es titula Todo sobre mi madre, que reflecteix les seves idees com si es tractés del seu pare, que no ha conegut. El dia del seu aniversari, la seva mare el porta a veure l'obra de teatre Un tramvia anomenat desig i, al final de l’obra, intentant aconseguir un autògraf de l'actriu principal, és ferit mortalment per un cotxe.
Manuela marxa a Barcelona per trobar el pare i confessar-li que, quan va marxar feia anys, estava embarassada d'ell. El procés de cerca d’aquest pare va trigar un llarg temps que va permetre a Manuela conèixer molta gent nova.
La capacitat per interpretar, fingir, mentir, transformar-se, improvisar i, per què no, la capacitat per escapar-se... Agrado ven el seu cos com a mercaderia. Manuela construeix un mur amb les ferides que li deixa la pèrdua del seu fill Esteban. Huma Rojo s'equivoca extraviant-se en una relació d'amor-odi amb Nina Cruz. Aquesta última s'escapa de la realitat refugiant-se en l'heroïna que la porta a un infern sense fi. Finalment Lola disfressa la seva ànima tacada per allunyar-se de la seva terra, Argentina, i fer lluny els comptes passats.
Opinió personal
Sota el meu punt de vista , la pel·lícula està bastant bé i t’enganxa a voler saber més sobre les diferents històries representades.
El director, Almodóvar, va fer aquesta pel·lícula com a homenatge per a totes les mares i dones. Es basa en que les dones són superiors als homes perquè tenen més valor, són més autèntiques i poden ser tan venjatives com compassives.
Crec que aquesta manera de pensar, molt semblant a la meva, ha fet que realment m’agradés la pel·lícula.

Aquest homenatge a les dones no és gens agradable, sinó que representa molt més la part marginal, la prostitució i la transsexualitat.
Crec que si en comptes d’haver enfocat la peli a aquest tipus de temes, l’hagués enfocat a coses més boniques i no tan tràgiques, no m’hauria agradat tant com ho ha fet.
La mort del fill de Manuela és el gran desencadenant de tota la història. A partir de la seva mort, moltes coses canvien a la vida de la seva mare i això fa que hi hagi una sèrie de conflictes molt interessants, com per exemple: que marxi en la recerca del pare del seu fill de qui va escapar anys enrere i no sap que té un fill. És durant aquesta recerca que Manuela es troba amb una àmplia varietat de dones extraordinàries i coneix gent peculiar.


En definitiva, com he dit abans, la pel·lícula m’ha agradat molt perquè la història que tracta, els diferents personatges que hi apareixen i la interpretació d’aquests és magnífica i m’ha captivat per complet.   

Tira còmica