Cultura Audiovisual Ivan Boyero
viernes, 16 de junio de 2017
miércoles, 14 de junio de 2017
Pel·lícula-Apocalypse Now
“Apocalypse Now”
Francis Ford Coppola
|
|
Direcció
artística
|
|
Francis Ford Coppola, Fred
Roos, Grey Frederickson, Tom Sternberg, Mona Skager
|
|
Disseny
de producció
|
|
John Milius i Francis Ford Coppola a partir de la
novel·la Al
cor de les tenebres de Joseph Conrad
|
|
Carmine Coppola, Francis Ford Coppola, Mickey Hart (no als
crèdits) i Randy Hansen (no
als crèdits)
|
|
Vittorio Storaro
|
|
Productora
|
American Zoetrope
|
Distribuïdora
|
Argument
Els serveis secrets militars dels EUA confien al Capità
Willard la missió de trobar i executar el Coronel Kurtz, els mètodes del qual
són considerats malsans. Kurtz, establert més enllà de la frontera amb
Cambodja, dirigeix un grup d'indígenes i du a terme operacions contra l'enemic
amb una brutalitat aterridora.
Amb una patrullera i la seva tripulació a la seva
disposició, Willard ha de remuntar el riu fins al més profund de la selva per
eliminar l'oficial. Durant aquest viatge, descobreix en l'estudi de l'expedient
de Kurtz un home molt diferent de la idea que se n'havia fet.
Opinió personal
He trobat que la pel·lícula és força bona, encara que pel
meu gust és bastant antiga i això ha fet que no m’agradés tant com l’altre, tot
i que també era de fa uns anys enrere.
L’argument de la pel·lícula està molt ben pensat i
interpretat d’una manera fascinant per part de tots els actor que hi formen
part. En aquesta història també hi ha un fet desencadenant que és l’ordre que
li donen al capità Willard de creuar la selva de Camboya per matar al coronel
Kurtz que s’ha tornat boig. A partir d’aquest moment comença el nus de la
pel·lícula que és la part que més m’ha interessat perquè és on l’espectador va
descobrint coses noves i va percebent noves reaccions dels personatges.
Normalment les pel·lícules sobre el drama de la guerra i
tot el relacionat amb el tema bèl·lic no em solen agradar del tot, però en
aquest cas he de dir que sí que ho ha aconseguit en Francis Ford Coopola
adaptant de la millor manera la novel·la “Al cor de les tenebres” i així
transmetent un conjunt d’emocions a l’espectador que fan que la pel·lícula valgui
la pena de veure.
Pel·lícula-"Todo sobre mi madre"
“Todo sobre mi madre”
Pedro Almodóvar
|
|
Direcció
artística
|
|
Esther García, Agustín
Almodóvar
|
|
Affonso Beato
|
|
Productora
|
Renn Productions, El Deseo
S.A., França 2 Cinema
|
Distribuïdora
|
Argument
Manuela és una mare que està sempre molt pel seu fill, treballa d’
infermera en un hospital de Madrid.
El seu fill escriu un guió que es titula Todo
sobre mi madre, que reflecteix les seves idees com si es tractés del seu
pare, que no ha conegut. El dia del seu aniversari, la seva mare el porta a
veure l'obra de teatre Un
tramvia anomenat desig i, al
final de l’obra, intentant aconseguir un autògraf de l'actriu principal, és
ferit mortalment per un cotxe.
Manuela marxa a Barcelona per trobar el pare i confessar-li que, quan
va marxar feia anys, estava embarassada d'ell. El procés de cerca d’aquest pare
va trigar un llarg temps que va permetre a Manuela conèixer molta gent nova.
La capacitat per interpretar, fingir, mentir, transformar-se, improvisar i,
per què no, la capacitat per escapar-se... Agrado ven el seu cos com a mercaderia.
Manuela construeix un mur amb les ferides que li deixa la pèrdua del seu fill
Esteban. Huma Rojo s'equivoca extraviant-se en una relació d'amor-odi amb Nina
Cruz. Aquesta última s'escapa de la realitat refugiant-se en l'heroïna que la
porta a un infern sense fi. Finalment Lola disfressa la seva ànima tacada per
allunyar-se de la seva terra, Argentina, i fer lluny els comptes passats.
Opinió personal
Sota el meu punt de vista , la pel·lícula està bastant bé i t’enganxa a
voler saber més sobre les diferents històries representades.
El director, Almodóvar, va fer aquesta pel·lícula com a homenatge per a
totes les mares i dones. Es basa en que les dones són superiors als homes perquè
tenen més valor, són més autèntiques i poden ser tan venjatives com
compassives.
Crec que aquesta manera de pensar, molt semblant a la meva, ha fet que
realment m’agradés la pel·lícula.
Aquest homenatge a les dones no és gens agradable, sinó que representa molt
més la part marginal, la prostitució i la transsexualitat.
Crec que si en comptes d’haver enfocat la peli a aquest tipus de temes,
l’hagués enfocat a coses més boniques i no tan tràgiques, no m’hauria agradat
tant com ho ha fet.
La mort del fill de Manuela és el gran desencadenant de tota la història. A
partir de la seva mort, moltes coses canvien a la vida de la seva mare i això
fa que hi hagi una sèrie de conflictes molt interessants, com per exemple: que
marxi en la recerca del pare del seu fill de qui va escapar anys enrere i no
sap que té un fill. És durant aquesta recerca que Manuela es troba amb una
àmplia varietat de dones extraordinàries i coneix gent peculiar.
En definitiva, com he dit abans, la pel·lícula m’ha agradat molt perquè la
història que tracta, els diferents personatges que hi apareixen i la
interpretació d’aquests és magnífica i m’ha captivat per complet.
lunes, 12 de junio de 2017
lunes, 13 de febrero de 2017
miércoles, 9 de noviembre de 2016
Suscribirse a:
Entradas (Atom)